El Museu del Suro rep la donació del fons empresarial de l’antiga fàbrica Esteve de Palafrugell
El Centre de Documentació Ramir Medir, del Museu del Suro de Palafrugell, ha ingressat als seus fons l’arxiu de l’empresa Joaquim Esteva SA, de Palafrugell. Conté documents des de la segona meitat del segle XIX a la segona meitat del segle XX que permeten refer el funcionament i l’organització de la fàbrica. Es conserven sèries de comptabilitat i de correspondència, essent destacables els copiadors de cartes (1885-1937) i la relació postal amb les firmes comercials que compraven taps de suro de l’Estat i l’estranger. Hi trobem, també, un estudi de mercat, de principis del segle XX, que aporta dades valuoses sobre bodegues i empreses importadores de taps a Espanya, i els informes encarregats per l’empresa sobre industrials i empreses que compraven taps a la dècada de 1920.
En relació a la fabricació, s’hi pot resseguir el funcionament del negoci amb els proveïdors, tant de matèria primera com de productes auxiliars, i també sobre els sistemes de fabricació, matèria primera, productes auxiliars, viatges per motius comercials, preus, etc. La documentació sobre treballadors i salaris apareix sobretot a partir de la dècada de 1930 en les sèries de previsió social i mutualitats.
El fons conserva també documentació d’una societat de socors mutus, la Hermandad Popular de Palafrugell (1919-1952) i una reduïda documentació de dues fàbriques de suro, la fàbrica de taps d’Amadeu Jofra, situada al carrer de la Caritat de Palafrugell, i la de Josep Barris Joan, situada a Darnius.
La firma Esteva va ser fundada l’any 1836 per Miquel Esteva Martinell, que va construir el primer taller de taps de la família a Palafrugell, al carrer Serra i Avellí, on encara se situa l’empresa. Va ser succeït per Joaquim Esteva de Mata, que cap el 1885 expandí el negoci familiar, cercant nous mercats a Europa. L’empresa va aconseguir entrar al mercat alemany, anglès, francès i suís i va mantenir relacions comercials amb importants companyies europees que compraven taps de suro catalans, com la William Rankin & Sons de Glasgow, entre d’altres. L’empresa va mantenir una activa política comercial i va establir representacions a les principals ciutats espanyoles i europees (Barcelona, Madrid, Londres, París, etc.).
Després de la gerència de Joaquim Esteva de Mata, l’any 1942 el seu fill Miquel Esteva Girbau es va col•locar al capdavant del negoci. Davant l’estancament dels mercats europeus degut a la Segona Guerra Mundial, va engegar diverses campanyes comercials per exportar taps als EUA i a diversos països d’Amèrica Llatina.
El 1960 el fill de Miquel Esteva, Joaquim Esteva Genís, n’assumí la gerència i va renovar els sistemes de producció de la fàbrica.
A banda del fons de l’empresa també és remarcable la donació de dos retrats del matrimoni Esteva, de 1865, mostres de taps i un quadre dels horaris de la fàbrica de 1912.
Aquesta donació contribueix a enriquir els fons del Museu del Suro i permet la conservació i posada a disposició dels investigadors un patrimoni surer que explica una de les èpoques més rellevants de la indústria surera catalana.