Es rehabilita l’espai dels Forns de la Bòbila Vella
Palafrugell ha rehabilitat l’espai dels Forns de la Bòbila Vella, obrint al públic una part del conjunt surer més important d’Europa, fet que converteix el municipi en una població singular especialment pel que fa referència a la industria del suro.
La rehabilitació d’aquest espai s’ha realitzat en tres fases, amb un cost total de 588.323,23 €, finançats íntegrament per l’Ajuntament de Palafrugell. Primerament es va realitzar la conservació i restauració de l’espai de la Bòbila Vella, seguidament l’urbanització dels entorns de l’edificació i finalment la restauració de les façanes, intervenció a la qual s’hi afegí l’adequació del pati interior a l’entorn de la Bòbila, que s’executà el passat mes d’abril de 2014.
L’espai de la Bòbila Vella era un magatzem de suro fins a la segona dècada del segle XX quan s’hi construïren els primers forns per a la fabricació d’aglomerat negre de l’Estat. L’anomenat “aglomerat negre” és aquell fabricat a base de serrill de suro que s’aglutina per ell mateix, sense coles, quan es cou a altes temperatures. Utilitzava els suros més econòmics (valoritzava el suro pelagrí, el primer que fa l’alzina surera, el dels pessebres i també el suro de rebuig) i creava un producte essencial per a l’aïllament, especialment el tèrmic.
Armstrong, la gran companyia surera de Pittsburg (Pensilvània) s’interessà de seguida pel nou producte copiant-lo, perdent els judicis als tribunals i, finalment, gràcies a la seva potència econòmica, adquirint pels volts de 1906 la Nonpareil Cork Manufacturing Co. Més tard, Julius Stone, creador de la Nonpareil, s’associà amb la fàbrica Miquel i Vincke i, a partir de l’any 1913, començaren a fer proves per a desenvolupar aquesta nova producció a Palafrugell. A la documentació de l’empresa se succeeixen aquells anys les compres i construccions dels forns, magatzems... quedant aquest espai com el coneixem en l’actualitat l’any 1915, moment en que començaria la producció a Palafrugell. L’èxit fou de tal magnitud que permeté a l’empresa aguantar la greu crisi tapera de la primera guerra mundial. A l’any 1920 s’inicià la construcció de la Bòbila Nova, al carrer del Terme, que quedaria enllestida l’any 1922. Era una fàbrica enorme a la que hi anava a parar un ramal ferroviari.
A la Bòbila Vella es mantingué un espai per fer aglomerat negre per recobrir vàlvules i canonades i, més tard, s’hi endegà la producció de paviments de suro. Els paviments es feien amb aglomerat blanc (a partir de la barreja de serrill de suro amb aglutinants). Amb aquesta finalitat es construí el forn de 27 metres de llarg que encara es conserva.
Amb el temps, la que fou Manufacturas del Corcho es va vendre a Armstrong i, aquesta, anys després, a Corchera Bertrán que la va mantenir activa fins l’any 1988.