“Les tapes dels tapers” recupera cultura i gastronomia al voltant del món del suro

El Museu del Suro i el restaurant La Sala Gran posen en marxa una nova proposta que combina cultura, patrimoni i gastronomia. Sota el nom “Les tapes dels tapers” s’ofereix una visita guiada al Museu i un menú de tapes que recupera la cuina tradicional dels tapers al restaurant.

Avui, alcalde de Palafrugell Josep Piferrer, el xef del restaurant La Sala Gran Isaac Sabrià, i el director del Museu del Suro Pep Espadalé han presentat aquesta nova campanya que es durà a terme a la primavera i a la tardor, de dilluns a divendres, per a grups de mínim 15 persones i per un cost de 32€ per persona.

Pel Museu del Suro i pel restaurant La Sala Gran, aquesta proposta és una oportunitat d’oferir una experiència sensorial que permet adquirir al visitant un millor coneixement del que ha suposat la indústria surera i com la gastronomia ha col•laborat en definir el genius loci del que parlava Josep Pla i que ens arrela d’una forma global a l’entorn.

Les tapes dels tapers

L’experiència de Les tapes dels tapers començarà amb una visita guiada al Museu del Suro per apropar el visitant a la “civilització” surera, substrat de totes les poblacions situades al voltant de les Gavarres. El Museu es troba en el conjunt patrimonial surer rehabilitat més rellevant d’Europa, on el propi edifici del Museu és un dels elements més importants. Durant el recorregut guiat es parlarà de l’íntima relació entre la gastronomia i les formes de vida dels treballadors de la manufactura i la indústria surera.

Seguidament al restaurant La Sala Gran de Llofriu es gaudirà d’una experiència culinària de la mà del xef Isaac Sabrià, amb el tast d’una selecció dels menjars de que gaudia la gent del territori: les Tapes dels Tapers, una proposta des de la memòria. La selecció dels plats representa la cuina tradicional dels tapers, tant dels menjars de diari (bacallà, peixopalo o el suquet de gatets) com dels de les festes i les xefles a les que estaven tant avesats, amb l’arròs a l’estil empordanès o el mar i muntanya amb les mandonguilles amb pop de Palamós i trompetes de la mort.

El xef

L’Isaac Sabrià és la tercera generació dels Sabrià a la Sala Gran, un espai gastronòmic a Llofriu on la cuina d’autor i la cuina de producte de l’Empordà es fusionen, recuperant i desenvolupant la cuina tradicional catalana, sempre amb els millors productes de la terra i oferint a taula el que correspon a cada temporada. Després de la seva formació amb experiències amb xefs de diferents espais, com Espai Sucre, Torre de Can Roca, Celler de Can Roca i Via Veneto, retornà al restaurant familiar on hi creà “la cuina de l’Isaac” amb la filosofia de la sostenibilitat, la cultura, la tradició i la innovació. Aquests valors són els que l’han mogut a la recuperació d’aquest plats tradicionals que es presenten en aquesta campanya de la cuina de la nostra memòria.

El món del suro i la gastronomia

La cuina dels tapers evoluciona al llarg de la història per les transformacions en l’estructura socioeconòmica (dels tapers als surers, de l’artesanat al proletariat industrial, d’una majoria d’homes al domini de les dones en les fàbriques, del lent xup-xup al menjar de les presses amb el fogó de carbonet per fer la fregida...).

S’hi troben també matisos en funció de la geografia. La proximitat a la costa o als medis forestals, sota els paràmetres de mobilitat de fa un segle i mig, va generar un paisatge gastronòmic, una cultura de sabors plural, molt vinculada a unes formes pròpies de gestionar el temps lliure (cuina de barraques) i d’uns recursos alimentaris propers i diversos (des de les hortes amb una qualitat i diversitats sorprenents amb els ulls actuals a una pesca rica, saborosa i accessible, passant per la cacera, fins i tot d’esquirols i rates...). I on els recursos forans, abans molt comuns i a l’abast de les butxaques modestes, agafen molt de pes. Es tracta de la cuina del bacallà  (peixopalo, tripa i bacallà), una cuina que, per la falta de bon subministrament, va ser víctima d’una discontinuïtat històrica que pràcticament i, amb sanes excepcions, ha arribat fins els nostres dies.

Concretament, el peixopalo és un dels ingredients que històricament formava part de l’alimentació bàsica, i que extraordinàriament enriquia els plats de festa i de colles. El costum d’aquest peix es documenta a partir del segle XVI i arrela ràpidament fins convertir-se en un clàssic de la cuina popular. Era un menjar econòmic, cosa que facilitava el seu accés a les classes més humils, i de llarga conservació, el que permetia la distribució a les zones més allunyades dels llocs de pesca.

Peu de foto (d’esquerra a dreta): Mònica Tauste, regidora del Museu del Suro; Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell; Isaac Sabrià, xef del restaurant La Sala Gran, i Pep Espadalé, director del Museu del Suro.

Per més informació us podeu dirigir a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o trucar al 972307825.