Exposició "La verema dels 80. Una emigració civilitzada" al Museu del Suro
El proper dissabte s’inaugura al Museu del Suro de Palafrugell l’exposició 'La verema dels 80. Una emigració civilitzada', produïda per la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
Aquesta exposició és el resultat d’un treball periodístic realitzat fa més de tres dècades, quan el desplaçament dels treballadors temporers a la verema francesa des de l’Estat espanyol era un fet habitual cada tardor. El reportatge, amb fotografies de Jordi Mestre i textos de Xavier Martí Ylla, es va publicar l’any 1983 a El Periódico, amb les limitacions lògiques d’espai d’un mitjà de comunicació. Trenta anys després, aquell reportatge adquireix una nova dimensió que justifica una recuperació molt més completa del reportatge original (ben conservat per en Jordi Mestre). És evident que el bon periodisme converteix la información d’avui amb potencial de recerca del futur.
A l’exposició s’hi mostra una pràctica habitual per a milers de famílies senceres que hi anaven especialment des d’Andalusia, Extremadura, Múrcia o País Valencià. Malgrat que les condicions eren precàries, a diferència dels moviments actuals, eren emigrants que anaven amb papers, moltes vegades amb contracte de treball i viatge pagat. Les fotografies fixen diversos moments: des de la sortida de les cases a l'arribada a les vinyes i també els treballs de recol·lecció, les condicions de treball i d’allotjament. Tot i les precàries situacions, el subtítol de l’exposició vol contraposar-ho a les dificultats de l’emigració actual.
Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) té una llarga trajectòria com a fotògraf, professió que ha exercit en tots els àmbits: el fotoperiodisme, la conservació i restauració de fotografia antiga, la fotografia científica, arqueològica, publicitària i de viatges, i també a la divulgació. En una entrevista explica que va descobrir que volia ser fotògraf quan als 14 anys "un company de curs em va convidar a acompanyar-lo a revelar al laboratori de l'Associació Fotogràfica i Cinematogràfica (Afic) situat al peu del carrer de la Força de Girona, “...” Encara recordo aquelles ampolles de vidre amb líquids i com em va fascinar veure com aquells negatius es revelaven i apareixien les imatges. Era màgic, pura poesia. Vaig quedar com un ionqui i encara n'estic, d'enganxat. El primer que vaig fer va ser estudiar químiques i treballar a les tardes de laboratorista i fent reportatges de casaments els caps de setmana. En quaranta anys de professió ha reunit un fons d'entre 300.000 i 400.000 fotos, que actualment està digitalitzant, on s'inclou, entre d’altres, la seva col·laboració com a responsable de fotografia en excavacions arqueològiques a Atapuerca o l'Abric Romaní de Capellades. 