Els Ametllers acull l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell

Palafrugell ha tornat a celebrar la Diada Nacional de Catalunya, aquest 11 de setembre, amb un acte institucional que s’ha celebrat a l’espai de Els Ametllers. D’aquesta manera, igual que l’any passat, l’acte institucional ha estat marcat per comptar amb un format més reduït en un espai amb accés de públic limitat, i respectant totes les mesures de prevenció contra el Covid-19.

L’acte s’ha iniciat amb el parlament de l’alcalde del municipi, Josep Piferrer i com marca la tradició, la hissada de la Senyera al so d’Els Segadors, interpretat per la Coral Nit de Juny, que seguidament ha ofert un recital de diverses cançons.

Durant la realització de l’acte s’ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Centre de Persones Sordes del Baix Empordà i s’ha comptat amb la presència d’una intèrpret de llenguatge de signes.

Paral·lelament, dins la programació dels actes de la Diada, al Teatre Municipal, des del 10 de setembre i durant 8 dies es podrà veure l’exposició 25 anys fent pinya, dels Marrecs de Salt. Es tracta d’un recorregut per  la història de la popular colla castellera.

A continuació aquí teniu el discurs que ha realitzat l'alcalde, Josep Piferrer:

Els països d’arreu del món tenen marcat als seu calendari la Festa Nacional com a data simbòlica, de reivindicació. També a Catalunya.
Perquè volem compartir amb tot el món la nostra manera de ser i de fer.
I a tots aquests països, la singularitat d’aquesta data és que celebren poder viure com a ciutadans dins el seu territori; viure com a catalans dins a Catalunya.
Es el nostre sentiment d’identitat, de pertinença, de mirada cap als nostres arrels com a poble. En definitiva, de sentir-nos com a nació i així és com volem viure.
Enguany, per segon any consecutiu, celebrem aquesta data vivint encara moments difícils a causa de la pandèmia. Portem dos anys lluitant contra un virus que s’ha endut pel camí companys, amics, familiars. I malgrat les mostres de solidaritat com la placa que el poble de Palafrugell va col·locar a la Plaça de Can Mario de record de les víctimes, sempre ens quedarà el neguit de no haver-les pogut evitar.
I, un cop més, el nostre reconeixement a totes aquelles persones que van estar a primera línia en l’atenció al ciutadà. Si bé Palafrugell els va atorgar la medalla d’honor, mai podrem agrair suficientment la seva dedicació. Una diada nacional també és per refer el compromís de l’administració amb la seva gent.
I malgrat la dedicació al 100% per resoldre els atzucacs que la pandèmia ens ha provocat, ens queda temps i forces per reivindicar el que expressàvem al principi: voler viure com a catalans dins a Catalunya. Estem travessant
moment molt complicats, les nostres justes aspiracions de ser poble, al nostre dret a aferrar-nos per assolir la llibertat com a poble ha topat amb un mur infranquejable, un mur construït amb hostilitat, amb incomprensió, amb ressentiment. Un mur amb nul·la fermesa jurídica internacional que ha engarjolat a nostres representats socials i polítics i que encara reté a l’exili a uns altres. Una repressió de més de 3000 persones.
Aquest mur disfressat de toga i pintat de nacionalismes espanyol no ha rebut cap recolzament de cap altre sistema judicial. Totes les ordres d'extradició a altres països europeus han estat refusades. Què passarà quan el Tribunal Europeu dels drets Humans dictamini que les actuacions judicials dels tribunals espanyols són injustes? Qui ens rescabalarà de tanta injustícia?

En situacions semblants, hi ha països com la Xina, Turquia o Rússia que envien a l'exèrcit per solucionar les aspiracions de llibertat d’un poble. Altres com el Canadà i el Regne Unit que s'asseuen a una taula a dialogar. Tothom sap que una majoria gegantina de catalans i catalanes creuen que cal seure i dialogar. I, aquí tots sabem que només trobarem la solució si votem. l'únic desllorigador possible és un referèndum d'autodeterminació. Nosaltres els independentistes, com deia ahir el president de la Generalitat, acceptarem el resultat perquè no ens imaginem cap altre futur que no sigui acceptat els pensament majoritari.
Segurament que aquesta acceptació és el que diferencia entre aquestes dues formes d'exercitar els ser nacionalista. Aquí és on les nostres diferències son abismals: aquell nacionalisme que sota el crit «A POR ELLOS» ho arrasa tot amb el que veig quan alço la vista i un miro a tots vosaltres. Avui penso amb en Joan Vilardell, amb el Senyor Joan com molts de vosaltres el vau conèixer. Tots som una mica deixebles del que ens va ensenyar i com fer-ho: l’estima a la nostra terra, a la nostra llengua, a les nostra gent. Ni un crit, ni un estirabot, ni una paraula mal sonant però amb tota la fermesa.

En Joan era en nostre emblema com poble, com a ciutadans. I per desitjar un demà més lliure, recordarem un vers de l’estimat Joan Vilardell Caixàs

FINS DEMÀ
Quan somniïs fes-ho bé!
Que els somnis siguin feliços,
on sempre arribis a port.
I així quan comenci un nou dia,
ho faràs amb alegria
per buscar la teva sort.

Bona diada i VISCA CATALUNYA LLIURE