Homenatge als represaliats del franquisme al Baix Empordà
11/02/2010
El Teatre Municipal de Palafrugell acollirà aquest dissabte 13 de febrer (a les 12 del migdia) un acte d'homenatge als veïns i veïnes de la comarca del Baix Empordà que van ser represaliats pel franquisme. Presidiran l'acte el secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, i la primera tinent d'alcalde de Palafrugell, Núria Rivas, i comptarà amb la presència d'alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L'homenatge, organitzat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l'Ajuntament de Palafrugell, és obert a tothom.
L'acte començarà a les 12h i comptarà amb el testimoni de Teresa Juve en representació dels represaliats del Baix Empordà. Juve va passar la frontera amb la seva família als 18 anys i va ser retinguda en un refugi de dones del centre de França. Més tard, la seva família es va instal·lar a Tolosa, on va ser enllaç de la Resistència i on va estudiar llengua i literatura occitana. Va conèixer al seu marit, Josep Pallach, a l'exili. Ell, exiliat a França i col·laborador de la Resistència, va passar 14 mesos a la presó de Girona i en va poder fugir l'any 1946. Més tard, la repressió franquista el tornaria a portar a la presó de Figueres i a la de Madrid. L'acte també comptarà amb el testimoni d'Enric Pubill, detingut per la policia franquista per la seva militància a les joventuts del PSUC. Va ser condemnat a 18 anys de reclusió i l'any 1949 va ingressar a la presó Model de Barcelona. Posteriorment va ser traslladat al Penal de Burgos, fins que va ser alliberat el 1960.
També hi intervindrà l'historiador Jordi Gaitx i tancarà l'acte una actuació de Sílvia Pérez Cruz i l'Escola de Música de Palafrugell.
L'acte de Palafrugell és el primer dels 4 homenatges que se celebraran a la demarcació de Girona en les pròximes setmanes. En concret, també acolliran actes de reconeixement Figueres (20 de febrer); Olot (27 de febrer) i Salt (6 de març). Tot plegat s'emmarca en un programa de 24 homenatges que se celebren a tot Catalunya i on es lliura un diploma de reconeixement als represaliats que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d'un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l'Estat, la Junta d'Andalusia. Signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, el document es lliura 'en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista'. El text afegeix:
Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors.