24 Maig2012
Un tap de suro de 2000 anys, recuperat del fons marí, conserva totes les seves propietats
El Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries va acollir l’acte de presentació de les conclusions de l’estudi que compara taps de suro actuals amb taps de suro amb més de 2000 anys d’antiguitat trobats en àmfores subaquàtiques de finals del segle I a.C al derelicte de Cap de Volt al municipi de Port de La Selva.
Les personalitats participants a l’acte van ser: Antoni Baulida, director serveis territorials de Cultura a Girona; Victor Puga, alcalde accidental de L’Escala; Marta Santos, directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya- Empúries; Christian Serarols, director serveis territorials d’Empresa i Ocupació a Girona; Manel Pretel, director de l’ICSuro; Ivan Fernandez, tècnic de l’ICSuro i coordinador del projecte i Gustau Vivar del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC). Amb aquest estudi es pretén demostrar la durabilitat del suro al llarg de la història, fins i tot, en condicions adverses com les del fons marí. S’han estudiat els components principals del suro com són la lignina, la suberina i els polisacàrids que el fan elàstic, compressible i el material idoni per adaptar-se al coll de l’ampolla i conservar, amb l’ingrés adequat d’oxigen, vins i caves. Així mateix, també s’ha analitzat la seva estructura cel·lular comprovant que no s’ha degradat de manera significativa per l’acció de l’aigua.
Aquesta investigació ha permès reafirmar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries i que segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves.
Les personalitats participants a l’acte van ser: Antoni Baulida, director serveis territorials de Cultura a Girona; Victor Puga, alcalde accidental de L’Escala; Marta Santos, directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya- Empúries; Christian Serarols, director serveis territorials d’Empresa i Ocupació a Girona; Manel Pretel, director de l’ICSuro; Ivan Fernandez, tècnic de l’ICSuro i coordinador del projecte i Gustau Vivar del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC). Amb aquest estudi es pretén demostrar la durabilitat del suro al llarg de la història, fins i tot, en condicions adverses com les del fons marí. S’han estudiat els components principals del suro com són la lignina, la suberina i els polisacàrids que el fan elàstic, compressible i el material idoni per adaptar-se al coll de l’ampolla i conservar, amb l’ingrés adequat d’oxigen, vins i caves. Així mateix, també s’ha analitzat la seva estructura cel·lular comprovant que no s’ha degradat de manera significativa per l’acció de l’aigua.
Aquesta investigació ha permès reafirmar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries i que segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves.