Gran participació popular en els actes tradicionals i institucionals al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell
11/09/2012
La Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell ha estat marcada per la gran participació popular als diferents actes al voltant de l’onze de setembre. Els carrers cèntrics de la vila i l’espai de la plaça de Can Mario s’han omplert de gent que ha gaudit de la música, la tradició i els actes institucionals de l’onze de setembre d’enguany. Les activitats al municipi s'han iniciat a 2/4 d’11 del matí, amb una cercavila, que ha sortir de la plaça Nova i ha portat a la gent fins a la plaça de Can Mario, on s’han realitzat la majoria dels actes al voltant de la Diada Nacional. Seguidament, a les 11 del matí, el protagonisme ha estat per les actuacions dels Falcons de Vilafranca i l'Esbart Mestre Sirés, que han donat pas als parlaments de l’alcalde, Juli Fernández, i la hissada de la senyera, al so d’Els Segadors. A continuació la Coral Nit de Juny ha ofert un recital i, seguidament, sardanes amb la Cobla Genisenca. Un vermut de caire popular ha servit per posar el punt i final als actes institucionals de la Diada.
Com s’ha fet en els darrers anys, els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell es van iniciar el dilluns 10 de setembre amb el concert “Diada Jove”, a càrrec dels grups Delegats, The Gruixut's i God Dj's, que van actuar a partir de 2/4 de 10 de la nit a Els Ametllers, amb entrada gratuïta.
Podeu llegir el discurs de l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, a continuació:
Senyores i senyors, regidores, regidors, bon dia i gràcies per assistir a celebrar plegats la Diada Nacional de Catalunya.
Avui més que mai és necessària una reflexió profunda sobre el futur del país i de les nostres responsabilitats com a ciutadans. Són moments difícils per a tothom, assolats per una crisi econòmica de grans dimensions, una crisi de valors i una percepció molt negativa de la política, a la qual un gruix important de la societat fa responsable de la situació actual. Amb tota seguretat, tenen una gran part de raó. Però com a ciutadans responsables, no podem blasmar de la política; no ens ho podem permetre.
Sí que podem fer-ho de certes actituds i fets d’alguns polítics concrets, que avantposen els interessos particulars pel damunt dels generals, que fan del nepotisme la seva raó d’ésser, que confonen el país amb el partit que representen.
Sens dubte, hem de perseguir i reprovar aquestes actituds. Però no podem renunciar a la política, perquè la política és una de les eines principals i necessàries per sortir de la situació amb què ens trobem.
Ens cal retrobar el fil d’una política honesta, desinteressada, que treballi per al país, en el sentit que treballar per al país és fer-ho per a les persones. Perfilar una política a favor de les persones és possible, i encara diré més, és imprescindible.
Deixeu que esmenti una citació d’un escriptor amic de Josep Pla i amic de Palafrugell, Joan Fuster.
Deia l’escriptor de Sueca: “Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. És en aquest sentit que la política és més necessària que mai, perquè aquesta, conjuntament amb els moviments cívics i ciutadans, han de capgirar la situació actual i apostar per les persones i per Catalunya, allunyant la política de tacticismes estèrils i posicionaments estrictament partidistes.
Des del govern de l’Ajuntament, i amb el meu compromís com a alcalde, això és el que pretenem fer: afavorir les persones i no retallar-ne els serveis, ans el contrari, mantenir els serveis socials, la cultura i l’educació com els eixos fonamentals per a la nostra evolució.
En aquest sentit, i per tal d’encarar Palafrugell cap al futur, properament volem presentar a la ciutadania un pla amb el qual hem estat treballant a nivell intern aquests darrers mesos: el Pla de Desenvolupament econòmic i de cohesió social.
És clar que la política no pot fer-se d’esquenes a la ciutadania. I en això estem. Volem oferir els canals necessaris per tal de projectar Palafrugell cap el futur, amb les línies estratègiques necessàries per arribar-hi amb garanties de creixement individual i col·lectiu.
I si bé és moment de repensar Palafrugell, també ho és de repensar Catalunya. No cal que us digui que avui és un dia molt important per al nostre país. Des de diferents sensibilitats i propostes, tots coincidim amb què la nostra relació amb l’Estat ha de ser substancialment diferent.
Vull dir-ho amb una claredat meridiana: s’ha acabat la transició que es va iniciar fa 35 anys. Aquell model ja no ens serveix. Necessitem encetar una nova transició política que doni resposta a les nostres necessitats actuals. S’ha de crear un nou model d’Estat. Durant aquest període, les aportacions de Catalunya a Espanya han estat incomptables, pedagògicament, èticament i econòmicament parlant. De ben poc ens han servit. La desafecció mútua sembla imparable.
Hem de redefinir les nostres relacions i l’Estat ha d’entendre que o bé ho fem des del federalisme més ampli, on fins i tot hi cap la creació d’un estat propi per a Catalunya, o si això no és possible, que tinguin clar que només ens restarà de reclamar un autogovern complet i ple.
No s’hi val amb posar la crisi al davant i anar desmuntant l’estat del benestar que tants esforços ens ha costat d’aconseguir. No podem deixar tampoc que la crisi signifiqui una reculada en el nostre autogovern, i menys encara quan la ciutadania catalana el reclama més ampli i potent. Segons l’estat actual de les coses, suposo que resulta evident que no podem continuar així. Hi insisteixo, les propostes que hi ha sobre la taula són diverses, però totes coincideixen amb què necessàriament cal canviar la nostra relació amb Espanya.
Amb això, tots hi estem d’acord. La societat catalana ha canviat; s’ha mogut.
Està creixent el sentiment nacional cap a la independència, motivat per les contínues agressions de l’Estat espanyol cap els sentiments nacionals catalans, com ara la sentència contra el nostre Estatut o les reiterades sentències contra el nostre model d’immersió lingüística. A més, hem d’agefir a tot plegat, un model de finançament que no dóna resposta a les necessitats del país i que tampoc reconeix els esforços que hem fet sempre tots els catalans i catalanes a favor de la solidaritat amb la resta de territoris de l‘Estat.
Com a alcalde, estic receptiu a totes les propostes nacionals que conviuen a Palafrugell amb la mateixa naturalitat que ho fan a Catalunya. La col·locació d’una senyera estelada a la plaça Floreal, a sol·licitud d’una entitat palafrugellenca, n’és una mostra ben evident.
També ho és la senyera que hissarem ara mateix, quan toquin les 12 del migdia. Deixeu que glossi la nostra senyera uns instants. La senyera és un signe claríssim de lluita, de resistència contra els embats de la història. La senyera ha estat la bandera dels nostres triomfs i també de les nostres derrotes. La senyera de tots. La dels nostres presidents. La de l’exili. La de Rafel de Casanova. Si mai tenim un Estat, la nostra bandera ha de ser indubtablement la senyera. La que ara mateix hissarem al ritme dels Segadors, el nostre himne. Jo crec amb la senyera i amb tot el que representa.
Com a alcalde aposto per la Catalunya real, la de les persones.
Així com us deia que crec el la senyera, també crec en Catalunya. Deia Pla, en una frase característica seva, irònica i epatant:
“A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Passa el contrari que amb la religió i l’altra vida: hi creuen, però no els interessa”. Deixant de banda la sornegueria i la part que pertoca més al poder celestial, diré que jo sóc un català al qual interessa Catalunya, i a més més, hi creu, i molt.
La Catalunya real és diversa, és integradora, està formada per molta gent nascuda al país i d’altra que ve de fora. La Catalunya real ens demana respostes a la crisi econòmica, al manteniment de l’estat del benestar, al respecte per als nostres sentiments de nació, per a la nostra llengua i per a la nostra cultura.
Des de Palafrugell, treballem per al país amb el qual crèiem: una Catalunya real, una Catalunya qüotidiana, una Catalunya de la gent. És el nostre, un país fet de gent. La gent ens conforma, ens crea, edifica Catalunya des de la seva pròpia base i alhora és Catalunya qui ens crea com a ciutadans.
D’aquesta dialèctica constant entre el ciutadà i el territori on s’ubica, en sorgeix el país per al qual treballem i del qual formem part. Un país plural, divers, diferenciat, ric en matisos. Vull insistir un instant en aquest concepte, el dels matisos. Jo hi crec molt; no tot és negre o és blanc, perquè la realitat no és així, i a més, els matisos t’obliguen a afinar, a créixer, a precisar, a evolucionar. Crec que només discernint els matisos arribarem a entendre el país.
I ja se sap que per tal de resoldre qualsevol problemàtica, primer cal entendre-la, si no malament rai.
És la nostra, una Catalunya matisada pels seus ciutadans. Necessitem d’un projecte comú que posi per davant als ciutadans i en el qual tots en més o menys mesura ens hi puguem sentir integrats. Tothom qui ja viu a Catalunya i tothom que s’incorpora de nou al país, ha de sentir-se part del nostre col·lectiu nacional.
És cert que com a país tenim una història, amb caigudes depressives i gestes colossals; és cert que la nostra cultura ha rebut influències i substrats diversos; és cert que la millor eina de cohesió social que tenim és la nostra llengua, una llengua de prestigi i de cultura; però també és cert que Catalunya principalment som les persones, i avui les persones pateixen lesions profundes en els drets socials i en els serveis que conformen allò que anomenem “estat del benestar”.
L’aposta a favor de les persones representa i vol dir moltes coses. Vol dir escollir prioritats i prendre decisions que protegeixin el nostre benestar social. Vol dir allunyar-nos de les línies vermelles tàcites, assegurant que l’educació, la sanitat i els serveis socials continuïn oferint les prestacions necessàries per a als ciutadans. I en això hem d’estar, en fer polítiques de suport a les persones, perquè com s’està veient, els altres les fan a la contra de les persones. I no hi estalvien esforços.
Per tant, hem de ser obstinats en els nostres propòsits i certers en les nostres estratègies. Palafrugell i Catalunya, bé en valen l’esforç.
I vull finalitzar el meu parlament amb els mateixos versos amb què ho feia l’any passat. Uns versos de Salvador Espriu amb els quals voldria simbolitzar el meu compromís amb Catalunya:
“Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".”
Visca Catalunya!