Més d’un miler de persones participen als actes populars de la Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell
11/09/2013
La Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell ha estat marcada per la gran participació popular als diferents actes al voltant de l’onze de setembre. Els carrers cèntrics de la vila i l’espai de la plaça de Can Mario s’han omplert amb més d’un miler de persones que ha gaudit de la música, la tradició i els actes institucionals de l’onze de setembre d’enguany.
Tal i com és habitual en els darrers anys, les activitats al municipi s'han iniciat a 2/4 d’11 del matí, amb una cercavila, que ha sortir de la plaça Nova i ha portat a la gent fins a la plaça de Can Mario, on s’han realitzat la majoria dels actes al voltant de la festivitat de l’onze de setembre. Seguidament, a les 11 del matí, el protagonisme ha estat per la colla castellera de Els Marrecs de Salt i l'Esbart Mestre Sirés, que han donat pas als parlaments de l’alcalde, Juli Fernández, i la hissada de la senyera, al so d’Els Segadors. A continuació la Coral Els Virolets ha ofert un recital i, seguidament, sardanes amb la Cobla Genisenca. Un vermut de caire popular ha servit per posar el punt i final als actes institucionals de la Diada a Palafrugell.
Podeu llegir el discurs de l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, a continuació:
Regidores, regidors, senyores i senyors, benvolguts conciutadans, bon dia i gràcies per assistir a celebrar plegats la Diada Nacional de Catalunya, el nostre país. La celebració de l’11 de setembre es basteix a partir d’una derrota, i per tant, d’un més que obvi redreçament nacional. És per això que avui no pot ser un dia de contemplació de la feina feta o d’enaltiment de les nostres heroicitats. Avui ha de ser, com ha estat sempre, un dia de treball, d’esforç col·lectiu a favor del nostre reconeixement com a país en tota l’amplitud del concepte. Avui és un dia important. Va ser-ho la Diada de l’any passat, i també ho és la d’enguany.
Són moltes les sensibilitats que els catalans apleguem a l’entorn del nostre fet nacional. Totes són importants i totes mereixen el nostre respecte, perquè totes sorgeixen d’un inequívoc amor i servei per al país i per als ciutadans. Però així com nosaltres respectem tots els posicionaments, reivindiquem també un escrupulós i innegociable respecte per als nostres símbols i per a les nostres institucions. Avui és un dia per tal de col·locar la nostra identitat al bell mig del devenir qüotidià. És cert que això ha de ser així cada dia, però avui encara més. La nostra llengua i la nostra senyera, la senyera que avui hissarem en mostra de respecte al país, són els símbols que millor ens representen, i per tant, són absolutament irrenunciables. No en permetrem atacs ni menyspreus ni cap intent de bandejar-los. Crec que en això hi estem tots d’acord.
Dèiem que la diada d’avui és important. Fa ja un parell d’anys que la centralitat nacional i catalanista s’ha mogut i té un pol en el qual la gran majoria de catalans estem d’acord en reivindicar: el dret a decidir. Nacionalistes, independentistes i catalanistes sabem i defensem que el futur de Catalunya passa pel dret a decidir. I aquest sí que és un dret inalienable, propi dels ciutadans i propi de les democràcies. Perquè una cosa sí que és claríssima i inajornable, necessitem un nou marc de relació amb Espanya i amb Europa. Un marc de col·laboració que necessàriament ha sorgir del desenvolupament del nostre dret a decidir, o sigui, dels resultats refrendats pels ciutadans de Catalunya. Som un poble sobirà, aquesta és la gran reivindicació, una reivindicació que és el nostre compromís, i ha de ser el compromís de tots. La reivindicació de la nostra sobirania i, per tant, del nostre poder per decidir el nostre futur.
Però tot aquest compromís cívic per al qual lluitem i a partir del qual lluitem, no tindria cap sentit si no parlem dels ciutadans, si no som capaços d’oferir als nostres conciutadans una justa igualtat d’oportunitats i l’assoliment d’una societat més equilibrada. És a dir, volem una Catalunya justa amb els catalans, una Catalunya on qualsevol ciutadà tingui els mateixos drets i deures, i les mateixes oportunitats, com dèiem. Una Catalunya on siguin prioritaris els esforços per eradicar la pobresa i les persones tinguin preferència per davant d’altres consideracions. Catalunya i les persones: aquest és el meu delit com a persona i com a polític, també com a alcalde.
Tots sabeu que a més d’alcalde de Palafrugell, tinc d’altres tasques polítiques i responsabilitats en el meu partit. Per a mi, la política és important, perquè és una eina pràctica i eficaç de transformació de la societat. En aquest sentit, us ho deia l’any passat i encara insisteixo en dir-vos-ho aquest, amb les mateixes paraules: “Com a ciutadans responsables, no podem blasmar de la política; no ens ho podem permetre. Sí que podem fer-ho de certes actituds i fets d’alguns polítics concrets, que avantposen els interessos particulars pel damunt dels generals, que fan del nepotisme la seva raó d’ésser, que confonen el país amb el partit que representen. Sens dubte, hem de perseguir i reprovar aquestes actituds. Però no podem renunciar a la política, perquè la política és una de les eines principals i necessàries per sortir de la situació amb què ens trobem. Ens cal retrobar el fil d’una política honesta, desinteressada, que treballi per al país, en el sentit que treballar per al país és fer-ho per a les persones. Perfilar una política a favor de les persones és possible.”
I tant que és possible! No en dubteu! Davant dels embats de la crisi i de la corrupció regnant, ens cal més política. No us penséssiu pas que resoldrem el cul-de-sac amb què ens trobem bandejant els polítics, ans el contrari, hem de primar la política pel damunt d’altres temptacions menys cíviques. Penseu que la política és la base de la democràcia. Si menystenim la política, menystenim la democràcia. I si menystenim la democràcia, ens menystenim com a poble. Allò que ens cal de veritat, és enfortir les nostres institucions democràtiques, usant-les com veritbles elements de representació de la sobirania, no tan sols com a representació partidista i tàctica d’estratègies electorals més o menys reeixides.
I ja que esmentem el tacticisme, nosaltres hem de tenim només una única tàctica en aquest tapet d’estratègies i subterfugis. La nostra ha de ser la tàctica dels castellers. Aquest aplegar-se en la pinya i anar guanyant metres al cel, assolint objectius, sabent que no som res si no som junts i treballem junts. La sardana i els castellers –que avui ajuntem aquí- representen de forma clara la nostra forma més essencial d’actuar. El lema casteller és explícit en aquest sentit: “força, equilibri, valor i seny.” Jo prenc també com a meu aquest lema: força, per tal d’encarar el futur; equilibri per tal de ser justos; valor per tal de no recular; i seny, per tal de prendre el camí adequat.
Enguany celebrem també l’Any Espriu, en honor del nostre poeta més civil i tal vegada més cívic. Així com l’any passat finalitzava el meu discurs amb una citació del seu conegut poema Inici de càntic en el temple, avui vull acabar el meu parlament amb els versos d’un poema seu probablement no massa popular, però que s’adiu perfectament a l’esperit de la nostra diada i del lema casteller que esmentàvem. El poema s’anomena Nosaltres tots, castellers, i els seus darrers versos són aquests:
Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.
Visca Palafrugell! Visca Catalunya!
Juli Fernández, alcalde de Palafrugell