El Museu del Suro acull la mostra "Bells boscos vells"
El passat dissabte el Museu del Suro va inaugurar la mostra “Bells boscos vells”. Es tracta d’una proposta del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que compta amb una trentena de fotografies de Pep Sau dels boscos vells de tot Catalunya, L’exposició vol conscienciar sobre la conservació dels boscos centenaris i es podrà visitar fins al 9 de juliol.
L’exposició Bells boscos vells, neix l'any 2020 quan l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx), amb el suport del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, va impulsar el Projecte SIMBIOSI que proposava la revalorització dels boscos madurs. Amb aquest objectiu es van portar a terme diverses accions per sensibilitzar la població sobre la importància de la conservació d’aquests boscos a través de materials i accions per a promoure la seva estima i també, de la mà del sector sanitari es va promoure el seu potencial terapèutic.
La mostra està formada per més d’una trentena de fotografies, dels boscos vells de Catalunya. Des de les suredes a prop de mar fins a les avetoses del Pirineu, passant pels boscos de ribera que ressegueixen rius i rierols al llarg del nostre territori. Es complementa amb un llibre, diversos poemes i una composició visual, editada per Ferran Font.
Tal com diu Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals, “els boscos de Catalunya atresoren vida, feina i esforç d’aquelles persones que hi treballen, que els gestionen i conserven. Boscos que ens ajuden a afrontar l’emergència climàtica; per la seva resistència a la sequera, la capacitat d’emmagatzematge i fixació de diòxid de carboni”.
Aquesta exposició remarca el valor d’aquests espais desconeguts i alhora tan necessaris. De fet, en el sector mediterrani, el conjunt d’éssers vius i les seves relacions són producte d’una gestió secular de la massa forestal i, avui, el bosc que ens envolta no és verge sinó que hi ha la petja de la intervenció humana al llarg de la història.
En canvi, tal com diu Joan Montserrat tècnic forestal del Part Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, “els boscos madurs són excepcionals perquè són naturals, han assolit una edat centenària sense pertorbacions significatives i tenen una riquesa excepcional tant en espècies animals com vegetals”.
Així doncs, esdevenen un nínxol ecològic únic on es reuneixen tàxons especialitzats propis dels boscos més evolucionats amb altres de colonitzadors que viuen en les clarianes provocades per la caiguda dels arbres vells. La caiguda d’un arbre vell dona pas al renaixement del bosc. La descomposició del tronc dona vida a multitud d’organismes que el transformaran en els nutrients indispensables per alimentar els arbres més joves en una dinàmica cíclica i en un equilibri que poques vegades troben en la natura intervinguda. El coneixement de la dinàmica natural d’aquests boscos ha de ser la base per gestionar d’una manera sostenible la resta de boscos del país.
