Exposició “Sentir la Sureda” de Michele Curel

Des del dissabte 8 de maig i fins a l’1 d’agost, el Museu del Suro de Palafrugell presenta “Sentir la Sureda”, una mostra inèdita de  la  fotògrafa  nord-americana  establerta  a  Catalunya, Michele  Curel,i comissariada per la historiadora de fotografia, Laura Terré.

L’exposició compren 71fotografies de gran qualitat, en color i en blanc i negre, de  diferents  mides  i  formats,  així  com un vídeo testimonial d’entrevistes a la gent del bosc. Es tracta d’una mirada personal i emocional de l’autora, més enllà de la descripció de l’ofici, tornant a l'origen de les sensacions i records i amb el rerefons dels sentiments i opinions dels propis treballadors.

A través d’aquesta mostra, Michele Curel evidencia el  rerefons  emocional i poètic  que  contenen  els  paisatges  i  els  retrats  dels  peladors  de  suro, vistos  tots  dos  en  un  paral·lelisme  que  els  fa  anàlegs  en  importància  i dependents  els  uns  dels  altres.  El  coneixement  del  terreny  i  el  punt  de  vista proper queda palès en cadascuna de les fotografies.

Segons  Laura  Terré,  el  punt  de  vista  de  l’autora  d’estima  i  admiració  per aquests treballadors i els arbres, posa l'accent en la importància de regenerar, mantenir i preservar aquests boscos i fer de pont entre les societats urbanes i rurals  amb  l'esperança  de  que  les  noves  generacions  agafin  el  testimoni d’aquests homes que, tot i transformant-la, viuen en comunió amb la natura.

Lluny d’una idea romàntica que resti realisme a la feina que es duu a terme als boscos, Curel ens mostra la duresa de la jornada, el caràcter encara artesanal dels processos, la senzillesa de les eines, la noblesa dels rostres i la força dels cossos, amb la idea de promoure un canvi de paradigma en l’explotació de la natura en el futur com a escenari per a la reconstrucció dels espais naturals d’aquestes comarques, que veuen perillar l’eventual equilibri en les relacions entre  l’home  i  el  paisatge,  alterades  per  l’abandonament  de  les  activitats tradicionals i els impactes industrial i de l’explotació turística.

L’EXPOSICIÓ

“Sentir la Sureda”,  presenta  un  conjunt  coherent  d'imatges  amb  l'objectiu  de mostrar  els  protagonistes  de  la  pela  del  suro  a  les  comarques  del  nord-est català, entre les províncies de Girona, Barcelona i també al Rosselló. El to de la narració és descriptiu i sensible a l’hora, destacant la implicació de l’autora amb la temàtica tractada i el seu caràcter humanista,empàtic tant amb els treballadors com amb els arbres i l’entorn natural. No es tracta d’una exposició  merament  documental,en  el  sentit  de  presentar  didàcticament  els processos  de  la  pela  del  suro  i  els  entorns  naturals,  sinó  mostra  també les emocions de l’autora cap un tema que entén com a universal, més enllà de la localització a la qual treballa, sobre la Vida, la Natura iels éssers humans que hi viuen en contacte.

Les  fotografies  són  una  selecció  feta  expressament  per  a  aquesta  exposició, d’un treball més ampli que l’autora està portant a terme des de les peles del suro de l’estiu de l’any 2018 i que va continuar durant les temporades dels anys 2019 i l’estiu de 2020. La continuïtat del projecte en altres països es va veure afectada  a  causa  de  la pandèmia,  per  la  qual  cosa  no  ha  pogut  avançar, posposant-la al 2021. La  mostra  inclou, també,  el  testimoni  d’alguns peladors  del  suro en  plena activitat. A través d’un vídeo de 15minuts -amb guió, edició i disseny sonor de José  Bautista  /  Kansei  Sounds-,  el  públic és trasllada a l’interior del bosc, descobreix l’activitat de la pela del suro i pot sentir la sureda i la seva gent.

Aquest  projecte  te  la  missió  de donar  visibilitat  als  peladors  del  suro  que, amb  el  seu  esforç  per  guanyar-se  la  vida,  també  estan  contribuint  a  una gestió forestal sostenible. Ells són els primers d’una llarga cadena d’homes i dones que treballen amb aquesta matèria primera natural.Les alzines sureres -Quercus suber-són arbres endèmics de la Mediterrània Occidental i al voltant d’aquesta regió -principalment a Portugal, Espanya, França,Itàlia i el Magreb -milers  d’homes  treballen  en aquesta  activitat.  Són homes  invisibles que, encara que treballen a menys d’una hora de trajecte de les principals ciutats i pobles, la seva activitat és força desconeguda i poc reconeguda.

LA FOTÒGRAFA I AUTORA: MICHELE CUREL

Michele  Curel  va  néixer  a la  ciutat de  Nova  York, filla  d’argentins  que  s’hi havien  desplaçat  a  treballar.  Des de ben  petita,  la  Michele  va acompanyar els seus  pares  viatjant  arreu  del  món.  A  la  dècada  de  1970  van  traslladar  la residència  a  Europa.  Primer  a  Barcelona  i  després a  París,  on  la  Michele  va estudiar durant  un  any a   l'École   Active  Bilingüe.   Finalment   va   tornar   a Barcelona, on va cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la  dècada  dels  80  va  tornar a  Nova  York  per  a  treballar  com  a  assistent  de fotògrafs importants. De mica en mica, la seva activitat es va especialitzant en el món editorial, ja com a fotògrafa autònoma, resolent encàrrecs d’importants editors,  principalment  treballs  de  retrat,  d’  arquitectura  (tant  d’exteriors  com interiors) i també de viatges.

A la dècada de 1990 va tornar a Barcelona, on encara viu i guarda el seu arxiu. Des  de  llavors  ha  treballat  amb  les  publicacions  més  importants  i  prestigioses del  món  com  el  New  York  Times  Magazine,  Newsweek,  Time,  National Geographic, Vanity Fair, Sports Illustrated, Marie Claire (España), Elle (España) El País Dominical, La Vanguardia Magazine i El Mundo entre d’altres.

Curel  és  una fotògrafa incansable,  que  cerca  sempre  nous  horitzons  i  viatja amb  freqüència  a  la  ciutat  de  Nova  York  i, en  general,  als  Estats  Units,  a  la resta  d'Europa,  a  l’Àfrica  Ha  estat  presidenta  de  l’AFPE  (Associació  de Fotògrafs i Fotògrafes Professionals d’Espanya). Darrerament, es  dedica a la  producció  de  projectes  de  narrativa  audiovisual“visual storytelling ”Els seus interessos s’han orientat cap a la producció de projectes multimèdia sobre l’empoderament de les dones, la bioeconomia i  la problemàtica del  canvi  climàtic  a  l’entorn  dels boscos per  construir  un  pont d’unió entre la societat urbana i la rural. Una tendència encara més accentuada pel fet d’haver esdevingut propietària de suredes.www.michelecurel.com

EL MUSEU DEL SURO

El Museu del Suro és una institució singular per la seva temàtica, el seu àmbit territorial i la seva vocació de servei. Ubicada a Palafrugell,adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, com a configurador d’un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. El seu propòsit és contribuir al desenvolupament social, econòmic i cultural de la comunitat; oferir suport a l’educació formal i ser una  proposta  d’educació  informal;  així  com  una  alternativa  de  creació  i  de lleure.

No és estrany que es vinculi a la producció de la mostra “Sentir la Sureda”, una aproximació  descriptiva  i  sentimental  a  la  pela  del  suro,  una  activitat  forestal, detectada com a mínim des de l’antiguitat  clàssica,  i  que,  a  partir  del  segle XVIII, està a l’origen primer d’una manufactura i després d’una indústria que va caracteritzar  aquest  territori  amb  un  model  d’evolució  cap  al  capitalisme diferenciat dels  altres  predominants  a  Catalunya. Un  model que sorgia d’una matèria  primera  dels  boscos  del  costat  i  que  es  transformava  en  el  mateix territori per ser enviada a tot el món. I és que al voltant del suro es va constituir un  sistema  mundial,  de  producció  de  matèria  primera,  de  venda  de  productes transformats, d’intercanvi de tecnologia, de capitals, d’empreses multinacionals, de tecnologia, de persones i d’idees.

El Museu des de fa molts anys ha interioritzat aquesta perspectiva ecològica de la  cultura  i,  per  això,  va  decidir  vincular-se  activament  a  la  producció  de l’exposició “Sentir la sureda”, una mostra que vol ser itinerant a partir de la segona meitat del 2021.