Enric Frigola, nou president de la Fundació Ernest Morató
El passat divendres dia 9 de març el periodista i patró de la Fundació Ernest Morató, Enric Frigola, va ser elegit nou president de la Fundació. Frigola va rebre de forma unànime el suport del Patronat en la Junta Extraordinària celebrada al Teatre Municipal.
Enric Frigola (Peratallada, Baix Empordà, 1946) ha estat una de les figures cabdals en la ràdio a Catalunya en les darreres dècades. Iniciat a Ràdio Girona, ha realitzat i dirigit programes de promoció musical a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio, on va ser coordinador de programació de Ràdio Estel i vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Entre els reconeixements que ha rebut, destaquem de l'Ofici de Periodista, pel col·legi de periodistes l'any 2000, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2009, i un dels premis d'Actuació Cívica, de la Fundació Lluís Carulla, l'any 2010.
Enric Frigola pren el relleu del músic i compositor Antoni Mas que, després de gairebé cinc anys en el càrrec, deixa la presidència, tot i que mantindrà la seva condició de patró.
D'altra banda, el mateix dia 9 de març la musicòloga i professora de l'Escola Superior de Música de Catalunya, Anna Costal va iniciar el cicle de conferències "L'havanera, ahir i avui" que organitza la Fundació amb la col·laboració de la Biblioteca de Palafrugell, i que s'allargarà fins el proper mes de setembre.
Amb el títol "L'impacte de les havaneres a l'Europa romàntica: la sensualitat d'un ball, la modernitat d'una cançó, l'Anna Costal va explicar com la música cubana va irrompre amb molta força en les diversions europees de meitat del segle XIX. D'una banda, la danza cubana (també coneguda amb el nom d'habanera o americana) es va posar de moda als salons de ball, i la sensualitat d'aquell ritme caribeny va revolucionar els valors morals dels balls de parella. De l'altra, l'havanera com a gènere cantat es va inflirtar en totes els racons de la societat: les plomes insipirades dels componsitors la van convertir en lieder antillans i en números lírics per a òperes i sarsueles, alhora que les havanares cantades a dues o tres veus segons els codis de la tradició oral es popularitzaven en reunions socials de tota classe.
Podeu consultar totes les conferències del cicle al web www.fundacioem.com