La Fundació Vila Casas presenta els treballs de Tom Carr, Rosó Cusó i Marta Vergonyós
El Museu Can Mario, Museu d'Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, ha renovat les seves mostres temporals amb els treballs de Tom Carr (Dualitats), Rosó Cusó (Solsticis) i Marta Vergonyós (Blueism), que es podran veure fins al 24 de maig.
Tom Carr (Tarragona, 1956) és un artista que combina l’escultura, la instal·lació i la pintura. El seu treball expressa un anhel d'atènyer la forma primera idealitzada i essencial; d'aquí, la voluntat estètica de l'autor de dotar les seves creacions d'una racionalitat quasi matemàtica que, alhora, ens remet a la gènesi de la bellesa.
La mostra presenta a l’espectador la importància de la idea o essència primera de la forma per a la creació d’un joc d’oposicions i dualitats en estreta relació dialèctica. Es confronta, així, el blanc amb el color, el moviment amb la quietud, llum i matèria, rodó i quadrat, lleuger i pesat, finit i infinit i, finalment, interior i exterior, il·lustrant paraules de Goethe: “allò que és a dins (la idea) també és a fora (la forma)”.
Rosó Cusó (Barcelona, 1965) recull el testimoni impressionista i evoca l'esforç per captar els estats visibles de la naturalesa i les seves transformacions amb el pas del temps. Els solsticis d'hivern i d'estiu de l'autora transcendeixen la matèria i esdevenen imatgeries rituals que es presenten en la forma de grans rossetons medievals.
En aquest treball d’investigació sobre la llum, l’artista ha creat una instal·lació escultòrica, lluminosa i sonora que vol descriure la percepció, des d’un espai interior, dels canvis de to de la llum al llarg del dia i segons l’època de l’any, de manera semblant a com van intentar copsar-los els impressionistes.
Marta Vergonyós (Esclanyà, 1975) presenta a la Sala Empordà un relat visual que abraça el naixement i la mort de la llum del dia en l'horitzó, assolit mitjançant una pràctica mística de silenci i replegament que reflecteix, al seu torn, l'obsessió creativa de captar tots els matisos de la tonalitat del cel i del mar.
Al llarg de tres mesos, durant un minut d’estricte silenci, Vergonyós va enregistrar un enquadrament determinat de la sortida del sol i el capvespre des de la finestra d’un estudi de Sant Martí d’Empúries. El projecte reprodueix una pràctica ritual i catàrtica que entronca amb un anhel d’infinitud i un homenatge a la bellesa dels blaus, gamma cromàtica associada amb la dimensió més íntima de l’individu.
Així mateix, les veus femenines de Teresa Forcades, Esther Ferrer, Sílvia Pérez-Cruz, Denys Blacker, Milena Llop, Fina Miralles, Anna Sanmartí i Marta Selva i Lama, se succeiran en un seguit de trobades celebrades els dissabtes al matí amb presència del públic assistent.
Més informació a: www.fundaciovilacasas.com
Marta Vergonyós
Rosó Cusó
Tom Carr