Mirador i peça escultòrica dedicada a l’escriptor i periodista Carles Sentís, a Calella de Palafrugell
Calella de Palafrugell dedica un mirador a l’escriptor i periodista Carles Sentís Anfruns (nascut a Barcelona el 9 de desembre de 1911), on també s’hi ha instal·lat una peça escultòrica que representa la seva trajectòria professional i la vinculació personal de l’homenatjat amb aquest indret, on té residència i al qual ha dedicat nombrosos articles periodístics i literaris.
L’Ajuntament de Palafrugell va acordar per unanimitat donar el nom del mirador de Carles Sentís Anfruns a l’espai situat a la zona dels “tres pins” on s’inicia el camí de ronda que comunica la platja del Canadell de Calella amb la de Llafranc.
Per iniciativa de la família Sentís, s’hi ha instal·lat una peça escultòrica que ha estat dissenyada per David Sentís, nét del periodista, i realitzada en acer corten envernissat al taller de l’empresa O-VM. L’obra fa cent centímetres d’alçada (evocant el proper centenari de l’escriptor) i està formada per un conjunt de llibre apilonats, que representen la seva producció escrita i orientats de tal manera que els seus lloms assenyalen diversos indrets vinculats a la vida de Carles Sentís a Calella, població a la que va arribar per primera vegada l’any 1934.
L’acte de dedicació del mirador i de l’escultura a Carles Sentís, al qual no ha pogut assistir personalment l’homenatjat, ha comptat amb la presència del seu fill, Carles Santís Casablancas, del seu nét, David (dissenyador de la peça), de l’alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià. Entre els assistents, hi havia nombrosos amics de l’homenatjat, representants del Consistori i de les entitats i col·lectius calellencs, entre ells, Francesc Vaqué, actual president de l’Associació de Veïns i Amics de Calella (entitat que Sentís va presidir del
Carles Sentís i Anfruns
Nascut a Barcelona el 9 de desembre de 1911. Periodista i escriptor. Va ser col·laborador i corresponsal en diversos diaris i revistes, tals com Destino, ABC, La Vanguardia, Clarín de Buenos Aires i El Correo Catalán.
Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg i la crisi del Congo. Ha estat agregat de premsa de l'ambaixada espanyola a Brussel·les i, després, a París. També va ser director de l'agència EFE (1963), fundador i director de Tele-Exprés (1966), director de Ràdio Barcelona (1974) i president de l'Associació de la Premsa de Barcelona (1974-77 i des del 1984) i director general de coordinació informativa durant el primer govern de la monarquia.
Encapçalant la candidatura de la Unión de Centro Democrático a Barcelona, sortí diputat a corts el 1977 i, novament, el 1979. El 1977 gestionà el retorn de Josep Tarradellas i l'acompanyà des de París a les primeres entrevistes amb Adolfo Suárez i el Rei. Fou conseller polític de la Generalitat provisional (1977-80), secretari general de la UCD catalana (1977-80), president d'honor de Centristes de Catalunya-UCD des del 1979 fins a l'extinció del partit i ambaixador extraordinari de l'Estat espanyol (1980).
Ha publicat nombrosos llibres que reflecteixen la seva llarga trajectòria de cronista del segle XX. Personatge molt vinculat a Palafrugell: col·laborador de la Revista de Palafrugell, jurat del Carroussel i pregoner de les Festes de Primavera, President de l'Associació Amics de Calella (1975), col·laborador i mecenes de la Cantada d'Havaneres de Calella. En els seus articles ha estat divulgador de la Costa Brava en general i particularment de Calella sobre tot amb el seu llibre Reviure la Costa Brava (2001).